El “Tió” de 2005 y los Reyes de 2006 sucedio una cosa. Que se descuidaron una niña.
La niña, que se llamaba Ana, era muy buena. Le gustaba la Navidad como todos los niños.
Queria que le regalaran una muñeca, pero no passaron los Reyes. Ana estava triste, pero sus padres la calmaron i le digeron:
Ana no llores no sacaras nada!
Los Reyes estaban durmiendo todavia, no habian ido a ninguna casa. Todos los niños lloraban menos la niña mas mala de la ciudad. Hasta que los padres fueron a casa los Reyes y les digeron:
Que han echo de mal nuestros niños? - Dijo el padre de Ana.
El Rey Baltasar le respondió:
Nosotros estamos artos de repartir jugetes!
Luego una madre digo:
¡Es vuestra obligación!
Despés, los Reyes, supieron la importancia que tenian y se levantaron y se fueron a repartir regalos, muchos regalos!
Fín
Autora: Laura Rota
dijous, 15 de març del 2007
Un gat i una noia
Hi havia una vagada un gat que estava atrapat. Una noia es va enfilar a la finestra.
I un policia la va veure i va dir:
Alto! - La noia estava a punt de caure i va pujar a buscar-la.
El gat estava dins a casa seva i se'n va anar.
Uns nens van dir a la noia i al policia:
Jugueu tots dos! - es van posar a jugar a bàsquet.
El noi no va fer cistella, i la noia va fer un gran salt com un gat. Va saltar i va fer una cistella. Ja anaven 1 a 0.
A la noia la van disparar i el gat amb tota la colla va pujar a sobra la noia li va tirar aire i va ficar els ulls de la noia i es va convertir en gat.
La noia va veure uns lladres. Si va acostar i aquests van començar a pegar-la. La noia esquivava el cops de puny.
Al matí, quan es va despertar, tenia totes les joies. Després va pensar que les amagaria. Llavors la va amagar amb una bossa.
Autora: Miriam Morillo.
I un policia la va veure i va dir:
Alto! - La noia estava a punt de caure i va pujar a buscar-la.
El gat estava dins a casa seva i se'n va anar.
Uns nens van dir a la noia i al policia:
Jugueu tots dos! - es van posar a jugar a bàsquet.
El noi no va fer cistella, i la noia va fer un gran salt com un gat. Va saltar i va fer una cistella. Ja anaven 1 a 0.
A la noia la van disparar i el gat amb tota la colla va pujar a sobra la noia li va tirar aire i va ficar els ulls de la noia i es va convertir en gat.
La noia va veure uns lladres. Si va acostar i aquests van començar a pegar-la. La noia esquivava el cops de puny.
Al matí, quan es va despertar, tenia totes les joies. Després va pensar que les amagaria. Llavors la va amagar amb una bossa.
Autora: Miriam Morillo.
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
dijous, 1 de març del 2007
El mar monstruoso y un niño
Una vez, un niño fué al mar a nadar. Cuando el niño se metió en el agua, una ola gigante lo haogo. Su madre lo busco por la playa y por todas partes. Su padre también lo buscó.
La madre lo encontró en el mar.
Después el niño dijo:
- Padre, madre os he hechado en falta.
- Yo también, hijo mio!
Y después de esta aventura vivieron felices y comieron perdices.
Fin.
Autora: Míriam Morillo
La madre lo encontró en el mar.
Después el niño dijo:
- Padre, madre os he hechado en falta.
- Yo también, hijo mio!
Y después de esta aventura vivieron felices y comieron perdices.
Fin.
Autora: Míriam Morillo
Etiqueta/es:
contes ll.castellana
divendres, 9 de febrer del 2007
Dues sirenes al mar
Tot va comensar un dia a casa de l'Elivia. Erem dues sirenes i vàrem anar al fons del mar a jugar amb la Serena i la Verònica. La Serena va dir:
-Jo me'n vaig a casa meva a jugar amb els ninots de sorra!
La Tania va dir :
-Jo i l'Elena també!
-Doncs a què esparem? Va! Anem!
I totes vàrem anar a busca la Míriam.
Fi.
Autora: Tània García
-Jo me'n vaig a casa meva a jugar amb els ninots de sorra!
La Tania va dir :
-Jo i l'Elena també!
-Doncs a què esparem? Va! Anem!
I totes vàrem anar a busca la Míriam.
Fi.
Autora: Tània García
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
Les joguines vives
Un dia, a la nit de lluna plena, una casa de terror va aperèixer una joguina. Era un genaral dolent, i tenia soldats i atacaven a les cases de les persones.
L'endamà va aperèixer un altre ninot bo i altres ninots. Van lluitar i els va costar, però al final va guayar l'equip bo.
Fi.
Autor: Gerard Guàrdia
L'endamà va aperèixer un altre ninot bo i altres ninots. Van lluitar i els va costar, però al final va guayar l'equip bo.
Fi.
Autor: Gerard Guàrdia
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
Els patins màgics
Hi havia una vagada una nena petita que volia fer patinatge artístic, però no sabia patinar. Sempre queia de cul al gel.
Un dia li van comprar uns patins nous, però li anaven grossos.
Van passar 4 anys, la nena ja tenia 8 anys, però la nena volia patinar. La nena ja sabia patinar molt bé i es va fer molt famosa. Va tenir molts amics i un xicot que va patinar amb ella.
Fi.
Autora: Elsa Maestre
Un dia li van comprar uns patins nous, però li anaven grossos.
Van passar 4 anys, la nena ja tenia 8 anys, però la nena volia patinar. La nena ja sabia patinar molt bé i es va fer molt famosa. Va tenir molts amics i un xicot que va patinar amb ella.
Fi.
Autora: Elsa Maestre
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
La casa encantada
Una vez, en una casa que estaba encantada habia una señora que tenia mucho miedo.
Por la noche, mientras dormia, vino un fantasma gritando:
-Uuuuuuuu!!! Uuuuuuuu!!!
Luego el hombre y la mujer gritaron:
-Socorro, socorro!!
Pero se escaparon corriendo.
Por la noche, mientras dormian, vinieron mas fantasmas. Los mataron y la casa quedó como al principio.
Fin de la historia.
Autora: Clàudia Bueno
Por la noche, mientras dormia, vino un fantasma gritando:
-Uuuuuuuu!!! Uuuuuuuu!!!
Luego el hombre y la mujer gritaron:
-Socorro, socorro!!
Pero se escaparon corriendo.
Por la noche, mientras dormian, vinieron mas fantasmas. Los mataron y la casa quedó como al principio.
Fin de la historia.
Autora: Clàudia Bueno
Etiqueta/es:
contes ll.castellana
La casa del terror
Hi havia una casa que qui entrava no podia sortir perquè estava encantada. A dins les coses volaven, hi havia mòmies, esquelets, vampirs i soldats, per això li deien la casa del terror.
Els nens del poble entraven i hi feien jocs.
Un dia els que estaven a dins de la casa del terror es van fer amics, jugaven amb les mòmies, esquelets, vampirs i soldats. Els nens i les nenes estaven molt contents i els vampirs, esquelets, mòmies i soldats van fer un teatre perquè els nens i les nenes veiessin que no eren dolents.
Fi.
Autor: Albert Gimeno
Els nens del poble entraven i hi feien jocs.
Un dia els que estaven a dins de la casa del terror es van fer amics, jugaven amb les mòmies, esquelets, vampirs i soldats. Els nens i les nenes estaven molt contents i els vampirs, esquelets, mòmies i soldats van fer un teatre perquè els nens i les nenes veiessin que no eren dolents.
Fi.
Autor: Albert Gimeno
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
divendres, 2 de febrer del 2007
El gos i la gossa
Hi havia una vagada un gos i una gossa que tenien una colla de amics, però ells estaven tristos, perquè tots tenien amics menys ells.
Alguns tenien novies o novios, però ells estaven tan tristos que estaven en un racó tots sols.
El gos estava enamorat de la gossa i la gossa estava enamorat d'ell, però els dos eren molt vergonyosos.
La gossa, com que eren tan vergonyosos se'n va anar, i el gos la va anar a perseguir, perquè li volia dir que ho sentia.
Finalment la va trobar i la va dir que estava enamorat d'ella, i ella li va dir el mateix.
Al final es van casar i van fer una festa i no van ser mai més vergonyosos.
FI.
Autora: Marta Pujol
Alguns tenien novies o novios, però ells estaven tan tristos que estaven en un racó tots sols.
El gos estava enamorat de la gossa i la gossa estava enamorat d'ell, però els dos eren molt vergonyosos.
La gossa, com que eren tan vergonyosos se'n va anar, i el gos la va anar a perseguir, perquè li volia dir que ho sentia.
Finalment la va trobar i la va dir que estava enamorat d'ella, i ella li va dir el mateix.
Al final es van casar i van fer una festa i no van ser mai més vergonyosos.
FI.
Autora: Marta Pujol
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
dijous, 1 de febrer del 2007
L'ocell malalt
En el país dels ocells hi havia una mare que va tenir 4 ocells i un era “raro”,
l'altre sempre menjava, l'altre sempre dormia i l'altre sempre estava quiet.
La mare molt preocupada el va dur el veterinari, i el veterinari va guardar 5 minuts de silenci i el final li va dir que no es curava que era perquè tenia massa fills.
La mare només estava per ell. Li deien:
-Mare, tinc gana!
Una altre.
-Calleu, que tinc son!
I l'altre...
-Sempre amb el mateix!
Un dia la mare se'n va anar a buscar cucs per menjar. Els seus germans sempre li feien la guitza, però van veure una llum i tots tenien por. Sentien una veu molt dolça que els i deia:
- Qui es el mes bo?
Tots van aixecar l'ala menys ell, i la fada va dir:
- Ja se qui es el més bo. Us faré un encanteri i el que comenci a volar serà el més bo.
I tal dit tal fet. L'ocell malalt va començar a volar. Li va fer un encanteri perquè et curis, i just va venir la mare ja no estava malalt.
La mare ven feliça i els altres ocells es van perdonar i els altres ja no tenien defectes.
I van ser faliços ....
Autora: Laura Rota.
l'altre sempre menjava, l'altre sempre dormia i l'altre sempre estava quiet.
La mare molt preocupada el va dur el veterinari, i el veterinari va guardar 5 minuts de silenci i el final li va dir que no es curava que era perquè tenia massa fills.
La mare només estava per ell. Li deien:
-Mare, tinc gana!
Una altre.
-Calleu, que tinc son!
I l'altre...
-Sempre amb el mateix!
Un dia la mare se'n va anar a buscar cucs per menjar. Els seus germans sempre li feien la guitza, però van veure una llum i tots tenien por. Sentien una veu molt dolça que els i deia:
- Qui es el mes bo?
Tots van aixecar l'ala menys ell, i la fada va dir:
- Ja se qui es el més bo. Us faré un encanteri i el que comenci a volar serà el més bo.
I tal dit tal fet. L'ocell malalt va començar a volar. Li va fer un encanteri perquè et curis, i just va venir la mare ja no estava malalt.
La mare ven feliça i els altres ocells es van perdonar i els altres ja no tenien defectes.
I van ser faliços ....
Autora: Laura Rota.
Etiqueta/es:
contes ll.catalana
El Mago Inventor
Una vez, en el país de los magos, un mago tenia que inventar un invento por que como cada año havia un concurso, pero este año no se le ocurria nada. Hasta que un niño le dijo:
-¿Y si inventas un coche que vuele?
Luego le dijo el mago:
-Hay gente que se marea!
Entonces le dijo una madre:
-¿Y si inventas una cosa para que los niños hagan los deberes?
-No! Porque entonces se enfadan. Porque nunca quieren hacer los deberes! - Dijo el mago.
Luego un hombre dijo:
-Y si inventas una cosa muy útil?
-Ya lo se !!! Inventaré un robot que tiene un asiento detrás que vuela, tiene muchos juegos, i cuando un niño acaba los deberes le da uno.
Y como me pensaba... Gano!!!
Fin.
-¿Y si inventas un coche que vuele?
Luego le dijo el mago:
-Hay gente que se marea!
Entonces le dijo una madre:
-¿Y si inventas una cosa para que los niños hagan los deberes?
-No! Porque entonces se enfadan. Porque nunca quieren hacer los deberes! - Dijo el mago.
Luego un hombre dijo:
-Y si inventas una cosa muy útil?
-Ya lo se !!! Inventaré un robot que tiene un asiento detrás que vuela, tiene muchos juegos, i cuando un niño acaba los deberes le da uno.
Y como me pensaba... Gano!!!
Fin.
Autora: Carla Tor
Etiqueta/es:
contes ll.castellana
dimecres, 31 de gener del 2007
La Minocobra
Una vez en Grecia, a la isla de Creta, un chico llamado Filo dijo que
iría detrás de la montaña con sus amigos. Y así se hizo, pero se perdieron.
En una planiza había un gran laberinto y no era el del minotauro era el de la minocobra, que la oían y se asustaron.
Salio la minocobra i dijo:
-Sssssiento olor de Griego ssssano....
Y los encontró y dijo el monstruo:
-Ossss llevaré a mi cassssa!!
I Filo i sus amigos digieron:
-No! Gracias por la invitacion.
Pero el monstruo insistia i dijo:
-Ossss invito a cenar conmigo. Al final se los queria comer.
-Augsilio!!!
I un hombre les salvo i mato la minocobra i dijo:
-Vamos chicos!
-Filo pregunto:
-Como te llamas?
-Ulises i el Teseo i nos hemos perdido i no podemos volver a Itaca, sabeis donde está?
I Filo respondio:
-Si Teseo! - dijo - Donde al lado de Atenas.
-Gracias! - Respondio Ulises. I se marcho.
I Filo i sus amigos volvieron a creta con sus padres i explicaron sus aventuras.
Fin.
Autor: Arnau Ortiz
iría detrás de la montaña con sus amigos. Y así se hizo, pero se perdieron.
En una planiza había un gran laberinto y no era el del minotauro era el de la minocobra, que la oían y se asustaron.
Salio la minocobra i dijo:
-Sssssiento olor de Griego ssssano....
Y los encontró y dijo el monstruo:
-Ossss llevaré a mi cassssa!!
I Filo i sus amigos digieron:
-No! Gracias por la invitacion.
Pero el monstruo insistia i dijo:
-Ossss invito a cenar conmigo. Al final se los queria comer.
-Augsilio!!!
I un hombre les salvo i mato la minocobra i dijo:
-Vamos chicos!
-Filo pregunto:
-Como te llamas?
-Ulises i el Teseo i nos hemos perdido i no podemos volver a Itaca, sabeis donde está?
I Filo respondio:
-Si Teseo! - dijo - Donde al lado de Atenas.
-Gracias! - Respondio Ulises. I se marcho.
I Filo i sus amigos volvieron a creta con sus padres i explicaron sus aventuras.
Fin.
Autor: Arnau Ortiz
Etiqueta/es:
contes ll.castellana
dimecres, 24 de gener del 2007
La castaña Tim-Tim
LA CASTAÑA TIM-TIM
Era ser una vez, una castaña llamada tim-tim que soñaba ir a la playa.
- Mmmm! La playa!
Pero ella estava en la calle cuando la cogian la dejavan...
Y asi fue se marcho al bosque asi no la molestarian.
Con una patada fue a parar a un coche. El coche izo un giro y Tim-tim fue a parar al bosque. Alli paso la noche y el siguiente se despertó en la playa.
Tim-tim fue a parar a la playa. O que contenta estaba Tim-tim!
FIN.
Era ser una vez, una castaña llamada tim-tim que soñaba ir a la playa.
- Mmmm! La playa!
Pero ella estava en la calle cuando la cogian la dejavan...
Y asi fue se marcho al bosque asi no la molestarian.
Con una patada fue a parar a un coche. El coche izo un giro y Tim-tim fue a parar al bosque. Alli paso la noche y el siguiente se despertó en la playa.
Tim-tim fue a parar a la playa. O que contenta estaba Tim-tim!
FIN.
Autora: Alba Puntero
Etiqueta/es:
contes ll.castellana
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)